Norsk Ordbog (1873) av Ivar Aasen
    korleides, adv. hvorledes. Mest alm. korleis (oo); forlænget: korleisi, Sogn, kurleisinne, Sdm.; ogsaa kosslein, s. korso. I Guldalen kerles, keless, kelles (med haardt “k”). Nyere Ord.